Plou.

Perque corra cap un lloc per aixuplugar-me,
me aturat per sentir cada petit boci
de gota que mulla el meu cos,
obrin un xic les mans per agafar-ne,
i s'esmunyeixen entre els dits,
no volen ser presoneres de ningu,
lliures corrent avall,
per arrivar el seu desti,
d'on agafarant embracida,
i pujarant amunt,
per poder tornar a caura
lliurement altre vegada.
Plou, sensació de llibertat,
sensació de ser viu.

Ganes de tu.

Un despertar notan l'escalfor del teu cos,
encara girat d'esquena,
contemplant tot el que ets i representes,
pasant poc a poc els dits per damunt del teu cos,
per dir-te bon dia i despertar-te amb cada bosi dels meus petons.
Dir-te a cau d'orella el molt que et desitjo,
i fer que els nostres cossos s'entrellasin cercant escalfor,
escalfor que es torna amb desitg,
que fa del matí, mes matí, i el presagi de que sera un bon dia,
encara que plogui.
Ser dins teu, i tu dins meu,
moviments acompasats, que no vols acabar mai,
saps que arrivara un final, que tampoc ho es,
com no ha sigut un principi,
si no un seguir de dies d'estimar-nos.
Esperare un anar a dormir, amb ganes de tu, a trenc d'alba.

Tanta soletat.

Tanta gent que em silenci pateix,
amb ganes d'expresar tot el que porta dins,
amb cervells que remouent constanment
tots els entrellats de la vida.
Tants silencis que no ahurien de ser,
paraules que surten
i ja no queden en la buidor,
que son agafades per un paper,
o portades per el vent,
cap els ulls i orelles
que les han de fer infinites.
Represió que no ahuria de ser,
cap que vols expresar,
cor tosut,
que em arrogancia portes a una mort,
el futur d'un sentiment.

Ridícul.

Va venir cap a mi, amb la meva "substituta",
em feia mal el cor, i la rabia m'anava per dins,
tant jo, que sempre he sigut,
no li vaig deixar obrir la boca,
va aguantar devant meu,
la seva mirada anava canviant,
no se les coses que li vaig dir,
ni com les vaig dir,
la seva mirada era diferent,
s'em va apropar i em va besar,
un peto com cap d'altre,
hi ha cau d'orella em va dir que m'habia estimat molt.
Ella es va apropar,
sabia que mai l'estimaria com em va estimar a mi,
pero sabia que ell si esforçava,
i això feia que l'estimes mes encara.
Intens buit a l'interior,
ridícul, soletat, cor fred que ja no batega,
i si hi torna, mai ho tornara a fer em prou força.

LLuna plena.

Un deixar-se anar, carretera avall,
amb els companys de sempre,
i la lluna plena fent-nos cami em la seva llum.
Sensació de llibertat,
el vent bufant les orelles,
els ulls ven oberts,
les mans agafant el manillar amb destressa,
i pedalant sense preses, acompanyant els moviments.
He vist la lluna plena com somriu,
com ens busca entre les sombres,
com ens fa camí i ens guia.
Una nit mes d'estiu especial,
cercant un res, que et sembla l'eternitat.
Tornarem, amb la lluna plena,
amb la nostra companya d'aventures.

Pas del temps.

Le deixat caura de la meva ma,
d'entre els meus dits a caigut sobre l'aigua,
que rapidament la presa com a seva, començant el joc,
de moura-la, d'un costat a l'altre.
Le seguit per tota la vora del riu,
veient com valenta es glonxava al compas que li marcaben.
El pas del temps, un temps que no hi es en aquest ball cap a l'infinit.
De sobte el riu s'en va,
I ella marxa amb ell,
com dos amants furtius que cercant la distancia per els seus jocs,
i deixo que lluny, facin.
Els cercare amb pensaments,
petits pensaments, que em portarant a l'oblid.
Pas del temps,
que em deixes sense memoria.

Entrar en el somni.

Caminant poc a poc, sense fer fresa, entran furtivament dins la seva habitació,
donant una volta el seu voltant, veient-la dormir.
Ajuntan-me em l'aire per acaronar-la sense despertar-la, notant totes les seves formes, la màgia del seu cos.
Xiuxiuejant prop de la seva orella lo bonica que es,i veient com un somriure es dibuixa a la seva cara.
Entrar en el seu somni, sense ser-ne protagonista, nomes acompanyant el seu dolç cami, un cami en el que jo nomes hi sere per guiar.
Marxant, em pensaments de tornar, no per fer-la meva, sino per que em faci seu, entrar en el somni.