Un llarg camí.

Jocs.

Jocs de dibuixar un somriure,
de corre per atrapar-te,
de nedar cap el teu mar,
de pedalar cap a l'infinit,
de fer el nen petit,
i que m'acaronis.
Joc constant d'estimar-te,
de no jugar per perdre,
de no aconseguir victòries.
Joc de dos,
joc de casa,
joc de daus o de cartes,
joc on la penyora soc jo.

Que hi ha de nou?

Un reestrenar cada dia,
un defugir dels topics,
un cercar la novetat,
fer volar l'imaginació
per crear complicitat,
per unir dos en un joc de creativitat.
Amb sorpreses constans,
agafades d'un mon que l'altre crea.
Fer de dos mons un de sol,
o d'un sol mon,
fer que dos en gaudeixin,
sense agrair amb paraules,
nomes em la mirada i gestos,
no cal ni dir que t'estimo,
perque em sento estimat,
pensament que uneix.

Il.lusió.

Un petit temps, dins de l'any,
per una afició de petit,
ara em el pas del temps,
agafant més valor,
arrelant més endins,
amb l'incertesa de saber,
si el bosc sera condesenden,
o te fara la guitza.
Amb l'il.lusió d'un primerenc,
de fer que els sentits i la vista,
cerquin el premi,
per ompli el cistell,
i més tard regalar el present.