Plou.

Plou,
es l'excusa perfecta,
per agafar el paraigues,
amb la ma esquerra,
i apropar-te a mi,
amb el braç dret,
per aixuplugar-te,
per donar-te escalfor,
per besar-te,
per sentir-nos més aprop.
Plou,
no es un dia com un altre.

Curt.

Dos minuts,
poc temps,
moltes paraules,
molts pensaments,
masa per dir,
i el meus llavis,
diguen un t'estimo.

El teu costat.

Dit per altre boca,
que no es meva,
pero com si ho fos,
en pensaments.
" El més increible,
no va ser adormir-me el seu costat,
sino el despertar prop seu,
sentir la seva olor,
la seva escalfor,
notar que el meu cor,
ja no bategaba sol,
el girar-se
obrir els ulls
i veura el seu somriure,
No feia falta dir-nos que en s'estimabem,
ho sabiem,
i encara avui,
despertar-me el seu costat
m'omple la vida".

El temps.

Aquesta tarda me aturat,
me sentat en un banc,
cobert de color natura,
una natura que cau dels arbres,
que no mora,
sino que es un nou impas cap un nou naixament.
Assegut i embadal.lit,
veien com màgicament,
el vent movia el seu compas,
tota una vida,
fent força per estirar-la,
veient com es desengantxa,
vola i cau cap un infinit.
El temps s'atura,
peró per primavera,
tornara a contar.

Fa fred.

"Fa fred, em dius",
mentre et toques els peus glassats,
deixa que jo t'els escalfi,
amb les meves mans calentes,
plenes de l'escalfor que em dones,
quant m'estimes,
deixa que la fred en s'acompanyi,
així jo podre apropar-me per escalfar-te,
sentir-te, estimar-te.

Sentir.

Sentir que estas viu,
al sentir-la el teu costat,
mentre el descans crida els nostres cosos
i reposa el seu cap prop del meu braç,
notan com per força
i la son guanya terreny,
els pensaments s'allunyen,
i tot es relaxa en sentir protecció.
Sentir que estas viu,
en un mitg despertar
i notar com els teus braços l'envolten,
petit somni de pel.lícula,
despertar entre braços de qui estimes.
Sentir en el palmell de la ma,
el batega d'un cor que no es teu,
sentir que habiat ho sera.