Tardor.

Vermell, groc,taronge
i algun pic de verd.
Terra que no es terra,
color que si asembla,
i els ulls cercant màgia.
Parad sota un arbre,
quiet, esperan,
de sobte una fulla cau,
i la segueixo
com dibuixa el seu cami
cami cap a la fi,
tot i que sap
que arrivada la primavera
tornara a ser bonica
damunt el meu cap.

Petit.

Agossarat,
desafiant,
curios dit petit,
que desmostres valentia,
cerques per racons
que om no gossaria,
m'ensenyes com
de gros n'es el mon
de la paciéncia
i desitg.
Petit
que creixes,
petit,
que no n'ets tant,
petit,
valent.