viernes, 23 de diciembre de 2011

Voll-Damm.

La trasparen imatge
d'una seducció,
amb cos
i ànima.
Freda rossa,
que mulles
els meus llavis
i coll avall
dones plaer
els meus sentits,
moments d'alegria
compartits,
amb una petita
llavor que queda
qui amb tu
comparteix
felicitat.

sábado, 17 de diciembre de 2011

Sol i nu.

Miro allà
i no hi vei res,
coses sense sentit,
un infinit
poc gratificant,
necesito cloure els ulls
i tonar-los obrir
girant el cap
per veure-hi diferent,
la percepció
es la mateixa,
res,
tant ple que es de tot
per res,
sol,
nu,
giravolta
un pas endevant
sense xarxa,
sol i nu.

viernes, 18 de noviembre de 2011

Tros de mi.

Si pasa el temps
i encara hi ha un tros de mi,
dins teu,
es que no van fer les coses
malfetes.
No han de ser records,
son petites rutines,
coses que hi son
sense ser-hi.
El temps pasa,
encara hi son?
sempre podrem dir
que tenim
un tros de cada un
de nosaltres.

domingo, 13 de noviembre de 2011

Sentits.

Oida,
per escoltar la trucada.
Tacte,
caminant per la vorera.
Olfacte,
de casa ocullidora.
Vista,
de somriures de tendresa.
Gust,
de treball ben fet,
que es fon dins la boca,
d'agraiment
per el temps disposat
de fer-nos deleitar
dels coneixaments
entre fogons.

lunes, 31 de octubre de 2011

Tardor.

Vermell, groc,taronge
i algun pic de verd.
Terra que no es terra,
color que si asembla,
i els ulls cercant màgia.
Parad sota un arbre,
quiet, esperan,
de sobte una fulla cau,
i la segueixo
com dibuixa el seu cami
cami cap a la fi,
tot i que sap
que arrivada la primavera
tornara a ser bonica
damunt el meu cap.

martes, 18 de octubre de 2011

Petit.

Agossarat,
desafiant,
curios dit petit,
que desmostres valentia,
cerques per racons
que om no gossaria,
m'ensenyes com
de gros n'es el mon
de la paciéncia
i desitg.
Petit
que creixes,
petit,
que no n'ets tant,
petit,
valent.

martes, 9 de agosto de 2011

Joventut?

Mirada d'anys,
i llavis ferms,
que encara diuent coses,
sense paraules,
sense crits,
amb tendresa
cercan-se un a l'altre,
amb la complicitat
d'anys compartits,
no volen ser
el que es,
perque?
perque no,
joventut mai perduda.

lunes, 1 de agosto de 2011

Sense final, si vos plau.

Un despertar somiat,
de pel.lícula,
d'enamorats,
abraçats,
un amb l'altre.
Calor d'un cos,
l'olor d'un cos,
pell de gallina
i mil pensaments
barrejats amb un desitg,
que no tingui un final.

martes, 26 de julio de 2011

Petó.

Un petó dolç,
els llavis,
que t'entra per la mirada,
no arriva de seguida
hi ha un impas
breu,
fins a saber
que es per a tu,
llavors el fas teu
i deixes que es fongui
mentre penses
que m'envoltes
i sents la meva pell,
la meva olor.

domingo, 3 de julio de 2011

El cap.

No se perque
ara tinc mal de cap.
Es el costat esquerra,
espera,
ara es el centre
cap enrrera,
es mou,
sense saber jo perque.
Desitg de que marxi
pero jo no mano,
ha arrivat de sobte,
crec que marxarà
com ha arrivat.
Intentare pasar el dia,
se sap
que el dolor
mata la ment,
ja no hi ha dolor,
ja no hi ha dolor.

martes, 21 de junio de 2011

Un clau.

Com una espina
petita,
que es clava i burja,
que no veus
pero es fa notar.
Petites ferides
sagnans,
que es curan
i deixen cicatriu.
A cau d'orella
apreta el dolor
per el somriure,
petit trasvals
dels sentits,
incompresió,
serenor,
un tu,
un no jo,
un saber que hi ets,
ferida que no fa mal,
cures,
bona senyal.

lunes, 16 de mayo de 2011

Caminant.

Un pas que en porta un altre,
que no porten enlloc
pero que et porten.
Una porta tancada
amb un pany per obrir
derrera un pensament
del que hi ha,
ganes d'obrir-la
pero no ens disposes,
de clau.
Camina de nou,
un pas derrera un altre,
una pujada,
i el cami es fa feixuc,
cami del no res,
com les paraules
que no s'escriuent.

sábado, 14 de mayo de 2011

Suau.

Suau
pasar cabells pels dits,
llavis bufan petons,
tacte de flor,
d'aigua que corre.
Suau
dolçor el paladar,
mirada de llum,
escriure poesia.
De pensaments
no profunts,
de desitjos intensos,
de paraules,
sense ser paraules.

miércoles, 20 de abril de 2011

Olors.

D'entrar a l'habitació vella
i el rescusit que l'envolta
portar-te olor de vell,
amb un xic de pensament
de mort,
treguen del cap
i cercant l'olor
de pols d'estalco,
palpan i oloran infantesa,
vida, inocencia.
Olor de terra
en els cosos suats.
Nas que es deixa anar
amb l'olor de desitg,
olor d'unió,
d'estimar
que porta al dolor
o la felicitat.

miércoles, 6 de abril de 2011

A poc a poc.

A poc a poc
lliscan suament,
notan amb la punta dels dits
com la pell, suau,
agraieix el tacte,
la recerca d'un....
A poc a poc
sense preses,
que son traidores
que no saben d'estimar.

sábado, 26 de marzo de 2011

Dir-ho.

De dir,
no es diu res,
perque no fa falta dir res
quant el que es diu,
res diu.
Deixem-ho per dir,
pero ja ho direm,
no sigui dit,
que no volem dir-ho.
Dir-ho per dir-ho
tampoc,
ho deixare anar
i sera dit.

lunes, 14 de marzo de 2011

Tresor.

Quant les coses el teu voltant
son facils,
es que el mon,
el teu mon
esta en pau,
que tot encaixa,
que no hi ha res difícil,
i la teva cara nomes te somriures.
Una pau interior
que t'arriva sense cercar
o be
que algú te proporciona.
Un tresor,
que no sempre es te,
no vulguis guardar-lo
gaudeix-ne
i deixa que en gaudeixin.
Llavors el tresor seras tu.

viernes, 11 de marzo de 2011

Altres pensaments.

Decebut per pensaments,
que un vol creura,
dins de l'ignorancia
del que pensa,
que no son realitat.
Ens deixar-los lliures,
que segueixin el seu cami,
qui soc jo
per fer creura
el que no hi vol creura,
no es questió de fe,
crec que es por
d'un pasat
que sempre esta present
i no deixa fer un futur.
Em sap greu,
avui plorare per dins.

lunes, 28 de febrero de 2011

Diferent.

De sobte una mirada,
reflexada en el mirall
de les veritats.
No es un posat nou
es una mirada diferent,
més serena,
com em més pau,
de maduresa?
o potser més de
tranquilitat.
Saber que les coses
es fan de manera
diferent,
ni millor,
ni pitjor,
diferent,
potser si,
amb més maduresa.

martes, 25 de enero de 2011

Ser-hi.

Poc a fer,
nomes caminar el teu costat,
no flequejar,
ser pal de paller,
silencios,
una sombra que acompanya,
fer-te llum
sense guiar el cami
nomes per que no ensopeguis,
agafar-te fort
i deixar-te caminar,
per un cami nou,
sense algú
pero amb el algú,
difícil d'explicar
i difícil d'entendre,
si ha de ser-hi.

domingo, 23 de enero de 2011

Fred.

Parad,
quiet,
m'envolta,
com si s'em volgues menjar,
m'atrapa,
es fa notar,
toca les meves orelles
i les glassa,
els meus dits no senten
res més que dolor.
Nas vermell,
alé glassad de les paraules,
deixa rastre al parlar.
Abric, que hi es i no.
Fred que m'envoltes
i em fas sentir viu.