sábado, 8 de diciembre de 2012
Fred.
Quin fred fa,
em corre per l'espinada
i em repasa els ditets del peu,
mentre les meves mans
cerquen l'escalfor
tot fregant-se
una amb l'altre.
I un pensament
de tenir-te aprop
per escalfar-nos.
Fred que ajunta,
que no sepera,
perque sino
el cor s'atura
i l'amor desapereix.
Deixem que t'estimi
sota els llençols
mentre a fora glaça.
viernes, 12 de octubre de 2012
Saps?
Saps?
Un rau-rau
es dins meu.
Devant de l'abisme
que creia lluny de mi
peus de no aturats
buscant raonament
entre el cap i el cor.
Saps?
No es res
i ho es tot,
dins un mon
imaginari
que es flama de viure,
de sentir,
d'estimar.
Saps?
Una resposta
a una pregunta
que no hauria de ser
per no pensar,
no vull pensar,
penso masa.
Saber,
que no has de saber
sabent-ho.
miércoles, 29 de agosto de 2012
Moll.
Assegut,
nú,
notan cada gota que cau,
la calor ja no hi es,
aigua que mulla
tot el meu cos,
nú.
Ulls clucs,
sentir cada gota
que remiola
per la cara,
tocant les parpelles,
dibuixant el nas,
mullant els llavis,
rodolant coll avall
fins arribar els peus
pasant per les cames.
Notar la mullena,
l'olor de terra xopa,
sentir les gotes caure,
pluja desitjada
despres de la calor.
Tardor,
ets més aprop.
nú,
notan cada gota que cau,
la calor ja no hi es,
aigua que mulla
tot el meu cos,
nú.
Ulls clucs,
sentir cada gota
que remiola
per la cara,
tocant les parpelles,
dibuixant el nas,
mullant els llavis,
rodolant coll avall
fins arribar els peus
pasant per les cames.
Notar la mullena,
l'olor de terra xopa,
sentir les gotes caure,
pluja desitjada
despres de la calor.
Tardor,
ets més aprop.
Engany?
Sense voler
o volent,
concient
o inconcienment,
una vida que sembla perfecte,
dibuixada per
camins d'enamorats,
o creuent.
Un engany?
amb el pas del temps
o sembla,
un miratge de dolor,
saber que no era el que
tenia que ser.
Desde fora
una realitat clara com la llum,
desde dins
la llum no deixa veura
la realitat.
Un engany?
dons som dos enganyats.
o volent,
concient
o inconcienment,
una vida que sembla perfecte,
dibuixada per
camins d'enamorats,
o creuent.
Un engany?
amb el pas del temps
o sembla,
un miratge de dolor,
saber que no era el que
tenia que ser.
Desde fora
una realitat clara com la llum,
desde dins
la llum no deixa veura
la realitat.
Un engany?
dons som dos enganyats.
viernes, 17 de agosto de 2012
Primera dent.
Mostre de moviment
amb un somriure,
dit que balanceixa
la petita dent,
amb un somriure,
habiat ser trofeix,
que algú canviarà
per un altre.
Primera dent,
amb un somriure,
la bona nova
d'un canvi.
Primera dent,
que cau
amb un somruire.
amb un somriure,
dit que balanceixa
la petita dent,
amb un somriure,
habiat ser trofeix,
que algú canviarà
per un altre.
Primera dent,
amb un somriure,
la bona nova
d'un canvi.
Primera dent,
que cau
amb un somruire.
Temps.
Només un any,
quina sensació més estranya,
i no se perque,
era més temps em creia,
i no ser perque aquests espai tant gran.
Es que potser el temps pasa diferent si soc el teu costat?
Em tens embruixat,
bruixeta meva.
Se on soc i no se com i soc,
el temps m'enganya.
o pot ser ets tu, bruixeta meva.
quina sensació més estranya,
i no se perque,
era més temps em creia,
i no ser perque aquests espai tant gran.
Es que potser el temps pasa diferent si soc el teu costat?
Em tens embruixat,
bruixeta meva.
Se on soc i no se com i soc,
el temps m'enganya.
o pot ser ets tu, bruixeta meva.
jueves, 10 de mayo de 2012
Realitat d'un somni.
Despertes,
no es un somni,
els braços envolcallant un desitg.
Munió de sentits,
que sacsejant un cos atrapat en un somni,
per una ment desitjosa de compartir caprisis d'un cor,
que vol estimar.
Batec derrera batec,
al..lé d'interior
que amaga paraules
ja estudiades
que ara seran fets.
no es un somni,
els braços envolcallant un desitg.
Munió de sentits,
que sacsejant un cos atrapat en un somni,
per una ment desitjosa de compartir caprisis d'un cor,
que vol estimar.
Batec derrera batec,
al..lé d'interior
que amaga paraules
ja estudiades
que ara seran fets.
martes, 17 de abril de 2012
Cargol.
Gairebe el trepitjo,
amagat entre herves,
no som enemics
pero s'em menjen
les plantes,
ja se que tenen gana,
pero jo tambe estimo
les meves plantes.
Treu el cap,
estira les banyes,
crec que vol tocar a terra.
Estira el seu cos
i s'en va amb la casa damunt.
Poc a poc
arriva a tot arreu,
i sembla que no corre,
cullons si corren.
amagat entre herves,
no som enemics
pero s'em menjen
les plantes,
ja se que tenen gana,
pero jo tambe estimo
les meves plantes.
Treu el cap,
estira les banyes,
crec que vol tocar a terra.
Estira el seu cos
i s'en va amb la casa damunt.
Poc a poc
arriva a tot arreu,
i sembla que no corre,
cullons si corren.
martes, 3 de abril de 2012
Avui.
Un somni fet realitat,
despertar el teu costat
amb els cosos entrellassats,
els meus brasos
notan la fermesa del teu cos,
la meva cara
derrera els teus cavells,
les meves cames
entre les teves cames.
Noto que el cor
em batega fort
i que un somriure
es dibuixa a la cara.
Màxima expresió de felicitat,
avui un somni desitjat
es una realitat.
Sento que estimo
i soc estimat.
despertar el teu costat
amb els cosos entrellassats,
els meus brasos
notan la fermesa del teu cos,
la meva cara
derrera els teus cavells,
les meves cames
entre les teves cames.
Noto que el cor
em batega fort
i que un somriure
es dibuixa a la cara.
Màxima expresió de felicitat,
avui un somni desitjat
es una realitat.
Sento que estimo
i soc estimat.
domingo, 4 de marzo de 2012
Un adeu?
Amb silenci,
pot ser no era el moment
pero crec que tocaba.
Marxar
de ser-hi present,
d'estorbar,
de...ara no toca.
Quedarà un racó
no molt en dins,
on i sere present,
per els mals moments,
pero tocaba
marxar.
Mai un adeu,
sempre un fins aviat,
xiuxiueja el meu nom
al vent
i vidre
a fer-te costat.
pot ser no era el moment
pero crec que tocaba.
Marxar
de ser-hi present,
d'estorbar,
de...ara no toca.
Quedarà un racó
no molt en dins,
on i sere present,
per els mals moments,
pero tocaba
marxar.
Mai un adeu,
sempre un fins aviat,
xiuxiueja el meu nom
al vent
i vidre
a fer-te costat.
jueves, 19 de enero de 2012
Dolç nom de sant.
S'acaba l'any
i ve a dir-nos adeu,
llaminer
i ple de colors,
gran plaer de paladars,
no per tots igual.
Tallat amb lentitud,
i menjat amb devoció.
Deixant-lo fondre
dins la boca,
sense engolir-lo
que llisqui lentament
coll avall.
Ulls llaminers
que en volen més,
i la paciencia
que el fara dura.
L'eternitat
mai fou tant llarga.
St Jordi,
i desperta ferro.
i ve a dir-nos adeu,
llaminer
i ple de colors,
gran plaer de paladars,
no per tots igual.
Tallat amb lentitud,
i menjat amb devoció.
Deixant-lo fondre
dins la boca,
sense engolir-lo
que llisqui lentament
coll avall.
Ulls llaminers
que en volen més,
i la paciencia
que el fara dura.
L'eternitat
mai fou tant llarga.
St Jordi,
i desperta ferro.
martes, 10 de enero de 2012
Tu.
Tu,
fas jo.
Tu,
fas fàcil el que era difícil.
Tu,
cami que esborra paranys.
Tu,
ets tot.
Tu,
que fas de la meva vida,
més valor.
Tu,
que no ets tu,
ni jo,
mon de dos
que es un,
que no trenca,
que uneix,
que simplifica.
Jo,
vui ser tu.
fas jo.
Tu,
fas fàcil el que era difícil.
Tu,
cami que esborra paranys.
Tu,
ets tot.
Tu,
que fas de la meva vida,
més valor.
Tu,
que no ets tu,
ni jo,
mon de dos
que es un,
que no trenca,
que uneix,
que simplifica.
Jo,
vui ser tu.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)