domingo, 5 de enero de 2014

Un any.

Un any de no dir res, un any pasat rapidament un buf, un any. Provacació de desencis? no alegria de moments viscuts. Temps que no regala res, i un regal que fa del temps un pasatemps. Unió de mons, paraules i fets. Pasarà un altre any? no ho ser ni jo.

sábado, 8 de diciembre de 2012

Fred.

Quin fred fa, em corre per l'espinada i em repasa els ditets del peu, mentre les meves mans cerquen l'escalfor tot fregant-se una amb l'altre. I un pensament de tenir-te aprop per escalfar-nos. Fred que ajunta, que no sepera, perque sino el cor s'atura i l'amor desapereix. Deixem que t'estimi sota els llençols mentre a fora glaça.

viernes, 12 de octubre de 2012

Saps?

Saps? Un rau-rau es dins meu. Devant de l'abisme que creia lluny de mi peus de no aturats buscant raonament entre el cap i el cor. Saps? No es res i ho es tot, dins un mon imaginari que es flama de viure, de sentir, d'estimar. Saps? Una resposta a una pregunta que no hauria de ser per no pensar, no vull pensar, penso masa. Saber, que no has de saber sabent-ho.

miércoles, 29 de agosto de 2012

Moll.

Assegut,
nú,
notan cada gota que cau,
la calor ja no hi es,
aigua que mulla
tot el meu cos,
nú.
Ulls clucs,
sentir cada gota
que remiola
per la cara,
tocant les parpelles,
dibuixant el nas,
mullant els llavis,
rodolant coll avall
fins arribar els peus
pasant per les cames.
Notar la mullena,
l'olor de terra xopa,
sentir les gotes caure,
pluja desitjada
despres de la calor.
Tardor,
ets més aprop.

Engany?

Sense voler
o volent,
concient
o inconcienment,
una vida que sembla perfecte,
dibuixada per
camins d'enamorats,
o creuent.
Un engany?
amb el pas del temps
o sembla,
un miratge de dolor,
saber que no era el que
tenia que ser.
Desde fora
una realitat clara com la llum,
desde dins
la llum  no deixa veura
la realitat.
Un engany?
dons som dos enganyats.

viernes, 17 de agosto de 2012

Primera dent.

Mostre de moviment
amb un somriure,
dit que balanceixa
la petita dent,
amb un somriure,
habiat ser trofeix,
que algú canviarà
per un altre.
Primera dent,
amb un somriure,
la bona nova
d'un canvi.
Primera dent,
que cau
amb un somruire.

Temps.

Només un any,
 quina sensació més estranya,
 i no se perque,
 era més temps em creia,
 i no ser perque aquests espai tant gran.
Es que potser el temps pasa diferent si soc el teu costat?
 Em tens embruixat,
 bruixeta meva.
 Se on soc i no se com i soc,
 el temps m'enganya.
o pot ser ets tu, bruixeta meva.

jueves, 10 de mayo de 2012

Realitat d'un somni.

Despertes,
 no es un somni,
 els braços envolcallant un desitg.
 Munió de sentits,
 que sacsejant un cos atrapat en un somni,
per una ment desitjosa de compartir caprisis d'un cor,
que vol estimar.
 Batec derrera batec,
 al..lé d'interior
que amaga paraules
 ja estudiades
 que ara seran fets.

martes, 17 de abril de 2012

Cargol.

Gairebe el trepitjo,
amagat entre herves,
no som enemics
pero s'em menjen
les plantes,
ja se que tenen gana,
pero jo tambe estimo
les meves plantes.
Treu el cap,
estira les banyes,
crec que vol tocar a terra.
Estira el seu cos
i s'en va amb la casa damunt.
Poc a poc
arriva a tot arreu,
i sembla que no corre,
cullons si corren.

martes, 3 de abril de 2012

Avui.

Un somni fet realitat,
despertar el teu costat
amb els cosos entrellassats,
els meus brasos
notan la fermesa del teu cos,
la meva cara
derrera els teus cavells,
les meves cames
entre les teves cames.
Noto que el cor
em batega fort
i que un somriure
es dibuixa a la cara.
Màxima expresió de felicitat,
avui un somni desitjat
es una realitat.
Sento que estimo
i soc estimat.

domingo, 4 de marzo de 2012

Un adeu?

Amb silenci,
pot ser no era el moment
pero crec que tocaba.
Marxar
de ser-hi present,
d'estorbar,
de...ara no toca.
Quedarà un racó
no molt en dins,
on i sere present,
per els mals moments,
pero tocaba
marxar.
Mai un adeu,
sempre un fins aviat,
xiuxiueja el meu nom
al vent
i vidre
a fer-te costat.

jueves, 19 de enero de 2012

Dolç nom de sant.

S'acaba l'any
i ve a dir-nos adeu,
llaminer
i ple de colors,
gran plaer de paladars,
no per tots igual.
Tallat amb lentitud,
i menjat amb devoció.
Deixant-lo fondre
dins la boca,
sense engolir-lo
que llisqui lentament
coll avall.
Ulls llaminers
que en volen més,
i la paciencia
que el fara dura.
L'eternitat
mai fou tant llarga.
St Jordi,
i desperta ferro.

martes, 10 de enero de 2012

Tu.

Tu,
fas jo.
Tu,
fas fàcil el que era difícil.
Tu,
cami que esborra paranys.
Tu,
ets tot.
Tu,
que fas de la meva vida,
més valor.
Tu,
que no ets tu,
ni jo,
mon de dos
que es un,
que no trenca,
que uneix,
que simplifica.
Jo,
vui ser tu.

viernes, 23 de diciembre de 2011

Voll-Damm.

La trasparen imatge
d'una seducció,
amb cos
i ànima.
Freda rossa,
que mulles
els meus llavis
i coll avall
dones plaer
els meus sentits,
moments d'alegria
compartits,
amb una petita
llavor que queda
qui amb tu
comparteix
felicitat.

sábado, 17 de diciembre de 2011

Sol i nu.

Miro allà
i no hi vei res,
coses sense sentit,
un infinit
poc gratificant,
necesito cloure els ulls
i tonar-los obrir
girant el cap
per veure-hi diferent,
la percepció
es la mateixa,
res,
tant ple que es de tot
per res,
sol,
nu,
giravolta
un pas endevant
sense xarxa,
sol i nu.

viernes, 18 de noviembre de 2011

Tros de mi.

Si pasa el temps
i encara hi ha un tros de mi,
dins teu,
es que no van fer les coses
malfetes.
No han de ser records,
son petites rutines,
coses que hi son
sense ser-hi.
El temps pasa,
encara hi son?
sempre podrem dir
que tenim
un tros de cada un
de nosaltres.

domingo, 13 de noviembre de 2011

Sentits.

Oida,
per escoltar la trucada.
Tacte,
caminant per la vorera.
Olfacte,
de casa ocullidora.
Vista,
de somriures de tendresa.
Gust,
de treball ben fet,
que es fon dins la boca,
d'agraiment
per el temps disposat
de fer-nos deleitar
dels coneixaments
entre fogons.

lunes, 31 de octubre de 2011

Tardor.

Vermell, groc,taronge
i algun pic de verd.
Terra que no es terra,
color que si asembla,
i els ulls cercant màgia.
Parad sota un arbre,
quiet, esperan,
de sobte una fulla cau,
i la segueixo
com dibuixa el seu cami
cami cap a la fi,
tot i que sap
que arrivada la primavera
tornara a ser bonica
damunt el meu cap.

martes, 18 de octubre de 2011

Petit.

Agossarat,
desafiant,
curios dit petit,
que desmostres valentia,
cerques per racons
que om no gossaria,
m'ensenyes com
de gros n'es el mon
de la paciéncia
i desitg.
Petit
que creixes,
petit,
que no n'ets tant,
petit,
valent.

martes, 9 de agosto de 2011

Joventut?

Mirada d'anys,
i llavis ferms,
que encara diuent coses,
sense paraules,
sense crits,
amb tendresa
cercan-se un a l'altre,
amb la complicitat
d'anys compartits,
no volen ser
el que es,
perque?
perque no,
joventut mai perduda.