A poc a poc.

A poc a poc
lliscan suament,
notan amb la punta dels dits
com la pell, suau,
agraieix el tacte,
la recerca d'un....
A poc a poc
sense preses,
que son traidores
que no saben d'estimar.

Dir-ho.

De dir,
no es diu res,
perque no fa falta dir res
quant el que es diu,
res diu.
Deixem-ho per dir,
pero ja ho direm,
no sigui dit,
que no volem dir-ho.
Dir-ho per dir-ho
tampoc,
ho deixare anar
i sera dit.

Tresor.

Quant les coses el teu voltant
son facils,
es que el mon,
el teu mon
esta en pau,
que tot encaixa,
que no hi ha res difícil,
i la teva cara nomes te somriures.
Una pau interior
que t'arriva sense cercar
o be
que algú te proporciona.
Un tresor,
que no sempre es te,
no vulguis guardar-lo
gaudeix-ne
i deixa que en gaudeixin.
Llavors el tresor seras tu.

Altres pensaments.

Decebut per pensaments,
que un vol creura,
dins de l'ignorancia
del que pensa,
que no son realitat.
Ens deixar-los lliures,
que segueixin el seu cami,
qui soc jo
per fer creura
el que no hi vol creura,
no es questió de fe,
crec que es por
d'un pasat
que sempre esta present
i no deixa fer un futur.
Em sap greu,
avui plorare per dins.

Diferent.

De sobte una mirada,
reflexada en el mirall
de les veritats.
No es un posat nou
es una mirada diferent,
més serena,
com em més pau,
de maduresa?
o potser més de
tranquilitat.
Saber que les coses
es fan de manera
diferent,
ni millor,
ni pitjor,
diferent,
potser si,
amb més maduresa.

Ser-hi.

Poc a fer,
nomes caminar el teu costat,
no flequejar,
ser pal de paller,
silencios,
una sombra que acompanya,
fer-te llum
sense guiar el cami
nomes per que no ensopeguis,
agafar-te fort
i deixar-te caminar,
per un cami nou,
sense algú
pero amb el algú,
difícil d'explicar
i difícil d'entendre,
si ha de ser-hi.

Fred.

Parad,
quiet,
m'envolta,
com si s'em volgues menjar,
m'atrapa,
es fa notar,
toca les meves orelles
i les glassa,
els meus dits no senten
res més que dolor.
Nas vermell,
alé glassad de les paraules,
deixa rastre al parlar.
Abric, que hi es i no.
Fred que m'envoltes
i em fas sentir viu.