Petó.

Un petó dolç,
els llavis,
que t'entra per la mirada,
no arriva de seguida
hi ha un impas
breu,
fins a saber
que es per a tu,
llavors el fas teu
i deixes que es fongui
mentre penses
que m'envoltes
i sents la meva pell,
la meva olor.

El cap.

No se perque
ara tinc mal de cap.
Es el costat esquerra,
espera,
ara es el centre
cap enrrera,
es mou,
sense saber jo perque.
Desitg de que marxi
pero jo no mano,
ha arrivat de sobte,
crec que marxarà
com ha arrivat.
Intentare pasar el dia,
se sap
que el dolor
mata la ment,
ja no hi ha dolor,
ja no hi ha dolor.

Un clau.

Com una espina
petita,
que es clava i burja,
que no veus
pero es fa notar.
Petites ferides
sagnans,
que es curan
i deixen cicatriu.
A cau d'orella
apreta el dolor
per el somriure,
petit trasvals
dels sentits,
incompresió,
serenor,
un tu,
un no jo,
un saber que hi ets,
ferida que no fa mal,
cures,
bona senyal.

Caminant.

Un pas que en porta un altre,
que no porten enlloc
pero que et porten.
Una porta tancada
amb un pany per obrir
derrera un pensament
del que hi ha,
ganes d'obrir-la
pero no ens disposes,
de clau.
Camina de nou,
un pas derrera un altre,
una pujada,
i el cami es fa feixuc,
cami del no res,
com les paraules
que no s'escriuent.

Suau.

Suau
pasar cabells pels dits,
llavis bufan petons,
tacte de flor,
d'aigua que corre.
Suau
dolçor el paladar,
mirada de llum,
escriure poesia.
De pensaments
no profunts,
de desitjos intensos,
de paraules,
sense ser paraules.

Olors.

D'entrar a l'habitació vella
i el rescusit que l'envolta
portar-te olor de vell,
amb un xic de pensament
de mort,
treguen del cap
i cercant l'olor
de pols d'estalco,
palpan i oloran infantesa,
vida, inocencia.
Olor de terra
en els cosos suats.
Nas que es deixa anar
amb l'olor de desitg,
olor d'unió,
d'estimar
que porta al dolor
o la felicitat.

A poc a poc.

A poc a poc
lliscan suament,
notan amb la punta dels dits
com la pell, suau,
agraieix el tacte,
la recerca d'un....
A poc a poc
sense preses,
que son traidores
que no saben d'estimar.