Engany?

Sense voler
o volent,
concient
o inconcienment,
una vida que sembla perfecte,
dibuixada per
camins d'enamorats,
o creuent.
Un engany?
amb el pas del temps
o sembla,
un miratge de dolor,
saber que no era el que
tenia que ser.
Desde fora
una realitat clara com la llum,
desde dins
la llum  no deixa veura
la realitat.
Un engany?
dons som dos enganyats.

Primera dent.

Mostre de moviment
amb un somriure,
dit que balanceixa
la petita dent,
amb un somriure,
habiat ser trofeix,
que algú canviarà
per un altre.
Primera dent,
amb un somriure,
la bona nova
d'un canvi.
Primera dent,
que cau
amb un somruire.

Temps.

Només un any,
 quina sensació més estranya,
 i no se perque,
 era més temps em creia,
 i no ser perque aquests espai tant gran.
Es que potser el temps pasa diferent si soc el teu costat?
 Em tens embruixat,
 bruixeta meva.
 Se on soc i no se com i soc,
 el temps m'enganya.
o pot ser ets tu, bruixeta meva.

Realitat d'un somni.

Despertes,
 no es un somni,
 els braços envolcallant un desitg.
 Munió de sentits,
 que sacsejant un cos atrapat en un somni,
per una ment desitjosa de compartir caprisis d'un cor,
que vol estimar.
 Batec derrera batec,
 al..lé d'interior
que amaga paraules
 ja estudiades
 que ara seran fets.

Cargol.

Gairebe el trepitjo,
amagat entre herves,
no som enemics
pero s'em menjen
les plantes,
ja se que tenen gana,
pero jo tambe estimo
les meves plantes.
Treu el cap,
estira les banyes,
crec que vol tocar a terra.
Estira el seu cos
i s'en va amb la casa damunt.
Poc a poc
arriva a tot arreu,
i sembla que no corre,
cullons si corren.

Avui.

Un somni fet realitat,
despertar el teu costat
amb els cosos entrellassats,
els meus brasos
notan la fermesa del teu cos,
la meva cara
derrera els teus cavells,
les meves cames
entre les teves cames.
Noto que el cor
em batega fort
i que un somriure
es dibuixa a la cara.
Màxima expresió de felicitat,
avui un somni desitjat
es una realitat.
Sento que estimo
i soc estimat.

Un adeu?

Amb silenci,
pot ser no era el moment
pero crec que tocaba.
Marxar
de ser-hi present,
d'estorbar,
de...ara no toca.
Quedarà un racó
no molt en dins,
on i sere present,
per els mals moments,
pero tocaba
marxar.
Mai un adeu,
sempre un fins aviat,
xiuxiueja el meu nom
al vent
i vidre
a fer-te costat.