Cargol.

Gairebe el trepitjo,
amagat entre herves,
no som enemics
pero s'em menjen
les plantes,
ja se que tenen gana,
pero jo tambe estimo
les meves plantes.
Treu el cap,
estira les banyes,
crec que vol tocar a terra.
Estira el seu cos
i s'en va amb la casa damunt.
Poc a poc
arriva a tot arreu,
i sembla que no corre,
cullons si corren.

Avui.

Un somni fet realitat,
despertar el teu costat
amb els cosos entrellassats,
els meus brasos
notan la fermesa del teu cos,
la meva cara
derrera els teus cavells,
les meves cames
entre les teves cames.
Noto que el cor
em batega fort
i que un somriure
es dibuixa a la cara.
Màxima expresió de felicitat,
avui un somni desitjat
es una realitat.
Sento que estimo
i soc estimat.

Un adeu?

Amb silenci,
pot ser no era el moment
pero crec que tocaba.
Marxar
de ser-hi present,
d'estorbar,
de...ara no toca.
Quedarà un racó
no molt en dins,
on i sere present,
per els mals moments,
pero tocaba
marxar.
Mai un adeu,
sempre un fins aviat,
xiuxiueja el meu nom
al vent
i vidre
a fer-te costat.

Dolç nom de sant.

S'acaba l'any
i ve a dir-nos adeu,
llaminer
i ple de colors,
gran plaer de paladars,
no per tots igual.
Tallat amb lentitud,
i menjat amb devoció.
Deixant-lo fondre
dins la boca,
sense engolir-lo
que llisqui lentament
coll avall.
Ulls llaminers
que en volen més,
i la paciencia
que el fara dura.
L'eternitat
mai fou tant llarga.
St Jordi,
i desperta ferro.

Tu.

Tu,
fas jo.
Tu,
fas fàcil el que era difícil.
Tu,
cami que esborra paranys.
Tu,
ets tot.
Tu,
que fas de la meva vida,
més valor.
Tu,
que no ets tu,
ni jo,
mon de dos
que es un,
que no trenca,
que uneix,
que simplifica.
Jo,
vui ser tu.

Voll-Damm.

La trasparen imatge
d'una seducció,
amb cos
i ànima.
Freda rossa,
que mulles
els meus llavis
i coll avall
dones plaer
els meus sentits,
moments d'alegria
compartits,
amb una petita
llavor que queda
qui amb tu
comparteix
felicitat.

Sol i nu.

Miro allà
i no hi vei res,
coses sense sentit,
un infinit
poc gratificant,
necesito cloure els ulls
i tonar-los obrir
girant el cap
per veure-hi diferent,
la percepció
es la mateixa,
res,
tant ple que es de tot
per res,
sol,
nu,
giravolta
un pas endevant
sense xarxa,
sol i nu.