Noto ara mateix el pesic de la nostalgia,
d'un no se que,
que empeny per quedar-se dins,
un petit buit,
que no s'aixample,
ni es contrau,
una sensació de no res.
Tantes paraules per arrivar,
a un camí sense vores,
amb perills constants
que t'estiren a un no res,
que volen confondre
el camí que se segueix.
Un tornar començar,
cansat, molt cansat,
que porta.....
on?