miércoles, 29 de diciembre de 2010

Veura pasar.

Sentat de cul el terra,
damunt un graó
amb les cames estirades
l'esquena recolzada,
amb els ulls amagats
guipant tot el que pasa.
Pasa, que la vida pasa,
molts amb el cap jup,
pocs amb el cap enl.laire,
i el seu voltat la vida pasa.
Un, amb un somriure,
l'altre engoixat parlant amb l'infinit,
una mare que crida,
una avia que s'esvera,
el nen que corre
com si la vida
se li escapes.
La vida pasa,
per devant dels meus ulls
mentre estic atorat,
gaudint d'un moment
mentre la vida pasa.

No hay comentarios:

Publicar un comentario