Diferent.

De sobte una mirada,
reflexada en el mirall
de les veritats.
No es un posat nou
es una mirada diferent,
més serena,
com em més pau,
de maduresa?
o potser més de
tranquilitat.
Saber que les coses
es fan de manera
diferent,
ni millor,
ni pitjor,
diferent,
potser si,
amb més maduresa.

Ser-hi.

Poc a fer,
nomes caminar el teu costat,
no flequejar,
ser pal de paller,
silencios,
una sombra que acompanya,
fer-te llum
sense guiar el cami
nomes per que no ensopeguis,
agafar-te fort
i deixar-te caminar,
per un cami nou,
sense algú
pero amb el algú,
difícil d'explicar
i difícil d'entendre,
si ha de ser-hi.

Fred.

Parad,
quiet,
m'envolta,
com si s'em volgues menjar,
m'atrapa,
es fa notar,
toca les meves orelles
i les glassa,
els meus dits no senten
res més que dolor.
Nas vermell,
alé glassad de les paraules,
deixa rastre al parlar.
Abric, que hi es i no.
Fred que m'envoltes
i em fas sentir viu.

Veura pasar.

Sentat de cul el terra,
damunt un graó
amb les cames estirades
l'esquena recolzada,
amb els ulls amagats
guipant tot el que pasa.
Pasa, que la vida pasa,
molts amb el cap jup,
pocs amb el cap enl.laire,
i el seu voltat la vida pasa.
Un, amb un somriure,
l'altre engoixat parlant amb l'infinit,
una mare que crida,
una avia que s'esvera,
el nen que corre
com si la vida
se li escapes.
La vida pasa,
per devant dels meus ulls
mentre estic atorat,
gaudint d'un moment
mentre la vida pasa.

Hola!!!!!!!!!

Pas a pas,
el dia esta nublat,
pero no agafaré el paraigua
més tard segur que sortirà el sol.
M'abrigaré un xic,
no vui que la fred m'acompanyi
l'escalfor m'agrada.
Caminaré cap on vui anar
i m'aturaré devant del meu destí,
aquest cop el marco jo.
Hola!!!!
bon dia,
anem-nos junts?
a on?
on ens dugui el caminar,
pausat de l'estimació.

SHHHHHHHHHHHHH!!!!!!!!

Poques paraules,
per expresar sentiments,
per desitjar-vos un bon nadal
i un inmillorable any nou,
que ens trovi a tots junts
i en s'acompanyi
per el bon camí
de la felicitat.
De tot cor,
un batec d'amor.

Noto ara mateix el pesic de la nostalgia,
d'un no se que,
que empeny per quedar-se dins,
un petit buit,
que no s'aixample,
ni es contrau,
una sensació de no res.
Tantes paraules per arrivar,
a un camí sense vores,
amb perills constants
que t'estiren a un no res,
que volen confondre
el camí que se segueix.
Un tornar començar,
cansat, molt cansat,
que porta.....
on?