Joventut?

Mirada d'anys,
i llavis ferms,
que encara diuent coses,
sense paraules,
sense crits,
amb tendresa
cercan-se un a l'altre,
amb la complicitat
d'anys compartits,
no volen ser
el que es,
perque?
perque no,
joventut mai perduda.

Sense final, si vos plau.

Un despertar somiat,
de pel.lícula,
d'enamorats,
abraçats,
un amb l'altre.
Calor d'un cos,
l'olor d'un cos,
pell de gallina
i mil pensaments
barrejats amb un desitg,
que no tingui un final.