miércoles, 8 de septiembre de 2010

LLuna plena.

Un deixar-se anar, carretera avall,
amb els companys de sempre,
i la lluna plena fent-nos cami em la seva llum.
Sensació de llibertat,
el vent bufant les orelles,
els ulls ven oberts,
les mans agafant el manillar amb destressa,
i pedalant sense preses, acompanyant els moviments.
He vist la lluna plena com somriu,
com ens busca entre les sombres,
com ens fa camí i ens guia.
Una nit mes d'estiu especial,
cercant un res, que et sembla l'eternitat.
Tornarem, amb la lluna plena,
amb la nostra companya d'aventures.

No hay comentarios:

Publicar un comentario