Pas del temps.

Le deixat caura de la meva ma,
d'entre els meus dits a caigut sobre l'aigua,
que rapidament la presa com a seva, començant el joc,
de moura-la, d'un costat a l'altre.
Le seguit per tota la vora del riu,
veient com valenta es glonxava al compas que li marcaben.
El pas del temps, un temps que no hi es en aquest ball cap a l'infinit.
De sobte el riu s'en va,
I ella marxa amb ell,
com dos amants furtius que cercant la distancia per els seus jocs,
i deixo que lluny, facin.
Els cercare amb pensaments,
petits pensaments, que em portarant a l'oblid.
Pas del temps,
que em deixes sense memoria.