martes, 14 de septiembre de 2010

Ridícul.

Va venir cap a mi, amb la meva "substituta",
em feia mal el cor, i la rabia m'anava per dins,
tant jo, que sempre he sigut,
no li vaig deixar obrir la boca,
va aguantar devant meu,
la seva mirada anava canviant,
no se les coses que li vaig dir,
ni com les vaig dir,
la seva mirada era diferent,
s'em va apropar i em va besar,
un peto com cap d'altre,
hi ha cau d'orella em va dir que m'habia estimat molt.
Ella es va apropar,
sabia que mai l'estimaria com em va estimar a mi,
pero sabia que ell si esforçava,
i això feia que l'estimes mes encara.
Intens buit a l'interior,
ridícul, soletat, cor fred que ja no batega,
i si hi torna, mai ho tornara a fer em prou força.

No hay comentarios:

Publicar un comentario