Tanta soletat.

Tanta gent que em silenci pateix,
amb ganes d'expresar tot el que porta dins,
amb cervells que remouent constanment
tots els entrellats de la vida.
Tants silencis que no ahurien de ser,
paraules que surten
i ja no queden en la buidor,
que son agafades per un paper,
o portades per el vent,
cap els ulls i orelles
que les han de fer infinites.
Represió que no ahuria de ser,
cap que vols expresar,
cor tosut,
que em arrogancia portes a una mort,
el futur d'un sentiment.