Vermell, groc,taronge
i algun pic de verd.
Terra que no es terra,
color que si asembla,
i els ulls cercant màgia.
Parad sota un arbre,
quiet, esperan,
de sobte una fulla cau,
i la segueixo
com dibuixa el seu cami
cami cap a la fi,
tot i que sap
que arrivada la primavera
tornara a ser bonica
damunt el meu cap.
No hay comentarios:
Publicar un comentario