Amb silenci,
pot ser no era el moment
pero crec que tocaba.
Marxar
de ser-hi present,
d'estorbar,
de...ara no toca.
Quedarà un racó
no molt en dins,
on i sere present,
per els mals moments,
pero tocaba
marxar.
Mai un adeu,
sempre un fins aviat,
xiuxiueja el meu nom
al vent
i vidre
a fer-te costat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario