El temps.

Aquesta tarda me aturat,
me sentat en un banc,
cobert de color natura,
una natura que cau dels arbres,
que no mora,
sino que es un nou impas cap un nou naixament.
Assegut i embadal.lit,
veien com màgicament,
el vent movia el seu compas,
tota una vida,
fent força per estirar-la,
veient com es desengantxa,
vola i cau cap un infinit.
El temps s'atura,
peró per primavera,
tornara a contar.