Dit per altre boca,
que no es meva,
pero com si ho fos,
en pensaments.
" El més increible,
no va ser adormir-me el seu costat,
sino el despertar prop seu,
sentir la seva olor,
la seva escalfor,
notar que el meu cor,
ja no bategaba sol,
el girar-se
obrir els ulls
i veura el seu somriure,
No feia falta dir-nos que en s'estimabem,
ho sabiem,
i encara avui,
despertar-me el seu costat
m'omple la vida".
No hay comentarios:
Publicar un comentario